No és frau de llei. Ni tan sols frau electoral. La coalició que propicien Liberals d’Andorra i el Partit Socialdemòcrata a les llistes parroquials es pot considerar com un frau al seu electorat, però en cap cas un frau de llei. Perquè no fan ús d’una llei –l’electoral– per vulnerar-ne o eludir-ne una altra, senzillament perquè no hi ha cap llei que reguli els pactes i les coalicions electorals en funció de la seva ideologia o del seu programa... sortosament, afegeixo, perquè si no el que estaríem vulnerant per llei és la llibertat política i de pensament.
Insisteixo, l’estratègia –més aviat tàctica– de presentar-se en una sola candidatura a les parròquies per intentar esquerdar l’hegemonia de DA es pot reprovar èticament i, fins i tot, creure que desmotiva l’electorat més que no pas l’incentiva a votar, com he opinat en diverses ocasions. Perquè amb aquest pacte, liberals i socialdemòcrates obliguen el seu elector a votar –i donar representació parlamentària si és el cas– a persones que representen un projecte polític que, mentre no es demostri el contrari, són a les antípodes del model de país que ells defensen.
Però aquest acord que estan ratificant els comitès locals dels dos partits no representa cap frau de llei. I qualsevol jurista o persona de lleis ho sap. Encara diré més, si fos així la mateixa creació de DA també ho hagués estat perquè era una gran coalició en la qual hi havia candidats provinents de tot l’espectre polític andorrà i de diferents ideologies, amb l’únic objectiu d’assolir la majoria parlamentària i descavalcar el Govern d’aleshores. És exactament el mateix que pretenen L’A i el PS amb el seu tacticisme.