Malgrat la llunyania, el ressò de la polèmica ha creuat l’Atlàntic i ens hem assabenta que el Senat de la República Argentina ha rebutjat, per 38 vots en contra, la llei que havia de regular l’avortament fins a les 14 setmanes. Que la dona està discriminada en la nostra societat –amb alguna nòrdica excepció– no és descobrir res. Que hi ha molta gent que viu a gust amb aquest statu quo, tampoc. No deixa de ser curiós com el subcontinent americà, que va rebre la influència espanyola i portuguesa, és on menys han evolucionat les societats. En aquest espai el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos només està regulat i legalment permès a Cuba i l’Uruguai. La poca vergonya i indecència que emmascara la decisió del Senat argentí és que el mig milió d’avortaments que es fan anualment al país no s’aturaran. I com sempre qui s’emportarà la pitjor part són les dones i nenes de les capes socials més desafavorides ergo desprotegides que, sense recursos econòmics ni educació, continuaran exposades al patiment i fins i tot a morir, posant-se clandestinament en mans de qui sap, perquè la hipòcrita moral d’uns quants privilegiats així ho ha decidit. No és exagerat afirmar que ben entrat el segle XXI els drets i llibertats socials són la diana escollida per una nova fornada de polítics populistes que, si no reaccionem, convertiran les dictadures i règims feixistes del segle passat en un joc d’aprenents. Pot semblar una broma, una exageració o un comentari fora de context... Però hi ha molts polítics que estan jugant amb foc, a un costat i altre de l’oceà. Es tractaria de no donar-los més facilitats de les que ja tenen.