La malvolença de Donald Trump contra els mitjans de comunicació des que va posar els peus a la Casa Blanca –un crescendo sense aturador– ha acabat mobilitzant els mitjans. La crida per la defensa de la llibertat de premsa del Boston Globe ha donat com a resultat la publicació d’editorials sobre el tema a més de 350 mitjans nord-americans. De sempre s’ha dit, i és cert, que la informació és poder. Mentre es pot controlar la cosa no sembla greu; però quan no és el cas, esdevé una molèstia que s’ha d’erradicar. La guerra del Vietnam va marcar un abans i un després en la relació entre poder i mitjans. El govern dels EUA en va prendre bona nota i des de llavors la manipulació és el pa de cada dia. Ara les xarxes socials han desbordat els canals d’informació tradicionals. Trump és un exemple paradigmàtic, però no l’únic, de l’obsessió de governs, corporacions internacionals, etc., per controlar la informació, perquè s’informi i es publiqui allò que convé als seus interessos. La realitat és molt tossuda, certament, però la capacitat d’intoxicació que tenen al seu abast les grans potències polítiques i econòmiques –sovint conxorxades– també. Sense anar més lluny, a Espanya és fefaent la connivència dels grans mitjans amb el poder. El tractament de l’anomenat “procés català” és de manual. Per no parlar de l’acte perpetrat abans-d’ahir a Barcelona. El teòric homenatge a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat va esdevenir un vergonyant acte de suport a la corona; amb la complicitat, per acció o omissió, de totes les institucions participants. D’això ara en diuen postveritats!