´Si tots tenim clar que la llei electoral respecta la representativitat del territori, per què no deixem fer la seva feina als consellers de les territorials?
Un exemple: la Llei de competències i transferències comunals. No entraré en com es va fer, ni en els intents maldestres de negociació. Ni en el decebedor resultat final.
L’error rau, al meu parer, en qui havia de consensuar el text, i que no eren uns altres que els consellers de les territorials, i no el Govern, ni els comuns, tots dos amb un clar conflicte d’interessos.
La població amb dret de vot escull en circumscripció parroquial els dos consellers que han de representar el territori al Consell General, que és l’òrgan legislatiu, però quan es fa una llei que afecta la gestió del territori, aquesta potestat l’agafen comuns i Govern.
Si un cop dins l’hemicicle, els consellers electes de les llistes territorials no tenen més funció específica que ser majoria en les lleis qualificades, per què no som coherents i canviem la llei electoral i la fem més proporcional?
Potser el que caldria és repensar el sistema, fer del parlament un òrgan legislatiu potent, un espai de debat real, un centre de discussió, transparent i participatiu, en què grups majoritaris, minoritaris i consellers no adscrits tinguessin accés a tota la informació que es genera, que exercissin amb rigor la seva funció de control al Govern, i ja posats a demanar, amb un reglament –em consta que s’hi treballa– que permetés que el flux d’idees i opinions fos com la vida al carrer: plural, transversal, enriquidor i sobretot una mica més dinàmic.