Un diumenge qualsevol, baixant d’Escaldes, passant per Andorra la Vella i arribant finalment a Sant Julià de Lòria, he comprovat que ja no hi ha res a fer, és del tot impossible ressuscitar la població laurediana. Allò que pretenien tots els consolats que han passat darrerament per la parròquia i que era viure tranquils i que no els emprenyés ningú, ho han aconseguit, ja no és possible revifar la vila comercialment, ja està morta del tot. Això sí, s’hi viu del tot més bé, a banda dels caos circulatoris que s’hi munten.
Ja és igual que s’acabi o no la famosa desviació, és igual que es pugui arreglar el col·lapse circulatori amb solucions més fàcils, com seria un carril reversible a l’avinguda Francesc Cairat, és igual que facin aparcaments o atraccions que baixin Naturlandia al centre... A Sant Julià ja no queda res de res. Sort en tenim encara dels quatre comerços de barri que aguanten com poden i ens permeten comprar allò que ens manca de darrera hora. Bars sense gent, hotels tancats, botigues buides, locals inservibles, oficines que no funcionen, un parc d’animals que no aporta res a la població, restaurants sense comensals... Tan sols veiem passar els milers de vehicles per davant nostre, fent cua tant de pujada com de baixada i de tant en tant algun despistat que s’atura i demana on estan les botigues.
Com que no podrem solucionar mai aquest problema, per què no fem que el poble dormitori, ja de per si molt tranquil, sigui més agradable per a aquells que hi vivim fent-lo una mica més confortable, acollidor, bonic, net, endreçat... Per a nosaltres, el turisme ja tant ens dona.