La polèmica per la posada i retirada de llaços grocs em sembla absurda i portada a l’extrem, sobredimensionada per polítics i mitjans i explosionada a les xarxes. Caure en el simbolisme i deixar de banda el problema de fons. Molt sovint en política passa això, abandonem l’essència per polaritzar l’atenció en detalls. Potser sí que té més ressò mediàtic o és més popular centrar l’atenció en fets anecdòtics que abordar amb profunditat i seriositat el problema. En una cultura molt centrada en la imatge i els impactes sovint aquestes són les notícies que més transcendeixen. Altres exemples serien l’autorització o no de portar el burca, quan el problema és el tracte i la repressió que algunes cultures fan a les dones, o el lloc on han de reposar les restes de Franco, quan el problema és que la transició va indultar els crims de la dictadura i dulcificar la figura del dictador. En el cas català s’ha de buscar una solució política i de diàleg a les inquietuds de milions de ciutadans, tenint en compte les diferències d’una societat que sempre ha viscut en harmonia i pau. S’ha de posar fi a la injusta presó preventiva i als que pensen que la presó és el lloc per als que defensen arguments contraris a la legalitat vigent, dir-los que les lleis estan fetes per homes i dones, en èpoques determinades, i hi són per canviar-les. Les mobilitzacions i protestes han servit per fer avançar una societat que de no ser per l’activisme d’homes i dones a molts països estarien encara a l’època de l’esclavatge. La reivindicació pacífica no pot ser un delicte ni l’expressió de les idees encara que vagin contra corrent. La solució comença pel perdó d’uns als altres, sense perdó no hi ha solució.