Fa uns dies el govern espanyol va decidir, via decret llei, exhumar les restes de Francisco Franco Bahamonde del Valle de los Caídos. Molt soroll per a res. El mausoleu on també reposen les restes del falangista José Antonio Primo de Rivera ha estat sempre un espai de memòria i apologia del franquisme, malgrat que l’han volgut vendre com un monument per honrar els morts d’un i altre bàndol de la guerra civil. Aquesta mesura del govern socialista de Pedro Sánchez només és un gest de cara a la galeria. El franquisme no desapareixerà perquè d’aquí a final d’any les restes del dictador surtin del Valle. Tant se val la polèmica que es pugui muntar amb la família –ocupada només a mantenir les prebendes i el patrimoni heretat–. El govern espanyol (de qualsevol color) des de la transició fins avui no ha demostrat cap voluntat real de passar comptes amb la dictadura franquista. La tan esbombada Llei de la memòria històrica del 2007 que ja va néixer coixa, en mans del PP va ser eliminada dels pressupostos generals de l’Estat. Només la voluntat de familiars i associacions privades manté viva la reivindicació de les víctimes del franquisme. Com he dit manta vegada, temes com el procés català i les peticions d’obertura de fosses de desapareguts de la guerra civil han donat fe que el franquisme continua gaudint d’una mala salut de ferro. Res estrany, vista quina cura en tenen les institucions de l’Estat, des de la Casa Reial fins a l’exèrcit, passant per la magistratura; a més dels partits majoritaris que s’han alternat al poder durant l’exemplar transició espanyola. Foc d’encenalls per a una tardor plena de fum.