Si no fos perquè no és la primera vegada i que servidor ja té un anys, potser podria sorprendre’m la poca vergonya de la classe política en general i dels dirigents del PP i C’s en particular. Val la invectiva per la darrera proposta que ha llançat l’encara líder del PP, Pablo Casado, àlies títol exprés. Fart de fugir d’estudi quan li esmenten l’assumpte de l’exhumació de les restes de Paco el dels segells –dit sigui amb tot el respecte per al servei de correus–, un tema que posa nerviosos tots els demòcrates espanyols, s’ha tret de la màniga o del barret o potser de l’aixella un projecte batejat com a Llei de la Concòrdia. El jove lleó neofranquista va predicant als quatre vents que malgrat estar només en fase d’estudi aquesta norma ha de permetre a tots els espanyols i molt espanyols mirar cap al futur i no enrere com gosen fer encara alguns ressentits. De passada l’invent farà desaparèixer la Llei de la memòria històrica, la mateixa que el PP (& Co) s’ha passat pel forro en totes les seves legislatures. Sí senyor, doble salt mortal amb tirabuixó! Del contingut, abast i efectes del text, si de cas ja en parlarem un altre any... No cal entrar en detalls que poguessin enfosquir tan magna tasca impulsada en nom de la convivència i la pau. Els centenars de milers d’enterrats a les cunetes i fosses comunes de la guerra civil i els morts de la transició –entre 600 i 700, del 1975 al 1983– no computen. Casado ho té clar, segons ell, “rojos y azules se dieron la mano” durant la que per a ells va ser “exemplar transició espanyola”. Una altra cortina de fum d’allò més pudent.