La Cambra de Comerç demana suavitzar el delicte fiscal: “que es diferenciï aquells infractors que cometin frau per desconeixement i els que ho facin de forma intencionada”. Reclama també que les penes siguin diferents per cada cas. La CEA i els grups de l’oposició ho veuen amb bons ulls i el Govern diu que ho estudiarà. D’entrada he de dir que a mi tampoc em semblaria malament, però com es pot detectar la diferència? Per sistema psicològic (estil policíac)? Segons la cara que posi cadascú en ser enxampat amb el possible frau? Desgraciadament, s’ha de recordar a tothom que “el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment” i que no poden haver-hi diferents penes per un mateix delicte. El que potser manca és una mica més d’informació dels deures de l’obligat tributari i qui és precisament aquest obligat tributari.
A tall d’exemple, posaré el cas de les persones que tenen habitatges o locals arrendats. Llei IGI: “L’activitat d’arrendament de béns té la consideració d’activitat econòmica.” Llei IRPF: “L’arrendament de béns immobles són rendes d’activitat econòmica o bé rendes del capital immobiliari (opcional)”. Ara bé, tothom que té habitatges o locals arrendats ho declara? Es pot controlar d’alguna manera aquest frau? Molts pensaran que sí, contrastant-ho amb l’impost arrendatari comunal és molt fàcil. Però, hi ha alguna comunicació entre el departament de Tributs i Fronteres i els comuns? Tothom declara realment aquest impost comunal? De veritat es controla qui ha de declarar i qui no ha de fer-ho?