Observo que la imatge del Bàsquet Club MoraBanc ha canviat fa poc. Ara apareix un humanoide-mascota que, diuen els papers, té com a nom Brut i ha estat idea d’un alumne, el Pol Martos, de l’escola andorrana de Santa Coloma. El Brut fa patxoca: té una tofa de cabells blancs, pell blava, mirada ferotge i uns ullals inferiors que li donen un aspecte agressiu. Ben lluny de la imatge flàccida i inofensiva dels tamarros que, fa uns anys, eren els reis del mambo de la criptozoologia andorrana. Entre aquestes esquives criatures verdes i els minúsculs menairons, invisibles però sòlidament instal·lats al nostre imaginari, com a encarregats de fer feines absurdes i repetitives (tapar llaços grocs a la carretera, per exemple), s’ha fet un salt endavant de consideració. Hem passat dels amfibis i de l’èter als mamífers superiors. Ara, que tothom que en parla diu que el Brut és un ieti, també conegut pels exploradors anglesos com l’abominable home de les neus (no de la Neus). Empeltat des de l’Himàlaia a Andorra, aquesta taxonomia grinyola una mica. Hi ha exemples de primats similars al ieti a un munt de llocs: el bigfoot americà, el wendigo canadenc, el woodehouse anglès, el krampus alpí, l’orke tirolès, l’home del bosc que és present al món llegendari europeu des de l’edat mitjana i que té les seves arrels en els silvans de la mitologia clàssica. I ben a la vora en tenim uns: el simiots, ben documentats a la part més oriental dels Pirineus, amb epicentre al monestir de Santa Maria d’Arles, al Vallespir (però de fet arriben fins a Núria). Potser no cal anar tan lluny a buscar referents. Diguem-li’n simiot, va.