La successió d’esdeveniments de qualsevol àmbit que dia a dia alimenten la informació, m’ha fet recordar l’aforisme que diu que la demostració fefaent que existeix vida intel·ligent a l’Univers és que encara no s’ha posat en contacte amb nosaltres. Potser va començar sent una broma, però cada dia estic més convençut que no va gens desencaminat. Amb més temps de l’habitual per fullejar, mirar i escoltar notícies és evident que el millor que un pot fer per no acabar malament del terrat és desconnectar. A Barcelona presenta candidatura a alcalde un senyor que ha estat defenestrat de França. Al país on acaben de demanar que la líder de l’FN se sotmeti a un examen psiquiàtric, a ell l’han expulsat de l’espai polític directament. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, diu ara que la presó preventiva dels presos preventius (pendents de judici) “potser s’està allargant més del compte” (?). Els darrers assassinats masclistes de Castelló, Bilbao i Màlaga posen de manifest que la violència de gènere, i per extensió la igualtat, és una assignatura que continuarà pendent molts anys, i més sabent que els casos denunciats només són el 30% de les xifres reals. Arreu del continent partits de tot color demonitzen la immigració; fem fora els immigrants deportant-los i posant tanques. Però la ministra de Treball (de moment) del govern socialista espanyol, Magdalena Valerio, declara que s’ha de regular la immigració, és a dir, acceptar-la, perquè “no vamos a tener suficientes personas autóctonas para trabajar”. Algú pot trobar estrany que no donin senyals de vida?