El món empresarial està canviant. De manera silenciosa i com una taca d’oli, la importància de gestionar correctament els intangibles s’estén i pren cos, ja no només entre les companyies que cotitzen en borsa, sinó –i cada vegada més– també entre les petites i mitjanes empreses. Andorra no se n’escapa. Malgrat que ens pugui semblar que això dels intangibles és una cosa estranya, apta només per a multinacionals amb grans pressupostos.
Al capdavall, el que ens venen a explicar els gurus de la comunicació corporativa és que si en una empresa, el responsable genera confiança entre la seva gent, serà més ben vista. Ens diuen que si totes les persones que hi treballen tenen clars quins són els objectius a assolir –i se’ls creuen– serà més fàcil que sumin prou talent per abastar-los. Vol dir, que si saps què vol el teu client i ets capaç de donar-li-ho, seràs imbatible.
Intangibles. Aquells valors que fan de mal quantificar però que basteixen la força d’un projecte. L’equivalent a l’ànima en una empresa. El que la distingeix finalment de qualsevol altra, i que no és altra cosa que la seva història, la seva filosofia, els seus valors, la seva gent i el seu compromís amb la societat. Perquè els clients cada cop incideixen més en la reputació empresarial a través de les xarxes socials, i perquè només aquells negocis que treballin des d’una base sòlida i comptin amb les eines que permetin monitorar i interpretar les dades digitals podran gestionar de manera integrada la reputació, la marca i la comunicació per garantir l’excel·lència empresarial. I en això, no s’hi val fer trampes.