En menys d’un any i mig, set ministres han deixat l’executiu que lidera Emmanuel Macron i tres ho han fet en poc més de trenta dies.
Es tracta dels responsables de les carteres d’Esports, Ecologia i, ara, Interior, que han abandonat l’executiu, desestabilitzant-lo greument. Abans ho havien fet els responsables de Justícia, Afers Europeus, Defensa i Cohesió Territorial.
El darrer, Gérard Collomb, perquè vol tornar a ser alcalde de Lió, però de motius, excuses o circumstàncies n’hi ha de tots els colors.
Nicolas Hulot va plegar del ministeri d’Ecologia, perquè deia que se sentia sol al capdavant dels reptes mediambientals. Marielle de Sarnez i François Bayrou van dimitir perquè el seu partit, el MoDem, està sent investigat per corrupció. Richard Ferrand va plegar entre acusacions de nepotisme i Sylvie Goulard perquè la fiscalia va començar a investigar si era cert que utilitzava els assistents per fer tasques que no tocaven. O per motius personals. És el cas de Laura Flessel. Aquelles coses que no saps mai si amaguen una crisi familiar, ambicions més altes o la necessitat de desaparèixer de l’escena pública si corren rumors que t’investigaran per presumpte frau fiscal. Diu Le Canard enchaîné que la tercera és la bona.
Això sí, no hi ha crisi política.
L’Elisi s’entesta a mantenir una campanya comunicativa basada a negar l’evidència. Segurament la més kamikaze de totes les estratègies. En la qual fa veure que no passa res mentre la imatge de Macron es va desdibuixant i entrant en caiguda lliure a les enquestes.
D’això se’n diu fer l’andorrà. Pas mal, Monsieur.