Aquesta setmana s’ha fet públic el llibre Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania, escrit per M. Jesús Lluelles, i el documental que porta el mateix títol amb entrevistes a diversos actors polítics que van tenir el seu protagonisme en el tram final del tancament de les dues emissores. Tant el llibre com el documental formen part d’un projecte de treball històric sobre les ràdios andorranes, la coordinadora i ànima del qual és Isabel de la Parte, amb una tasca aprofundida i extensa a través de l’estudi de nova documentació i amb el testimoni de moltes de les persones que van formar part de l’esdevenir de Ràdio Andorra i Sud Ràdio. No és un projecte més sobre l’estudi de les ràdios andorranes que passa a engruixir el llistat de documents, reportatges i títols ja existents –se n’ha escrit i se n’ha parlat molt de les emissores– sinó que la feina de fons duta a terme, tant des de l’Arxiu d’Etnografia com pels autors dels treballs, el situa com a referent indiscutible per entendre mig segle de la història d’Andorra a través de les seves dues emissores.
És molt pedagògic fer les dues activitats: llegir el llibre i veure el documental, ja que, d’una banda, ens enriquirem amb nous coneixements, i de l’altra, entendrem el perquè va créixer la imperiosa necessitat de dignificar el país, de com va fer-se evident tota la raó de ser d’Andorra, que diria Joan Massa, o d’andorranitzar Andorra, que és com ho definiria l’Antoni Morell.
Disculpin amables lectors que aquesta setmana hagi fet una mica de proselitisme.