La fira

La fira de Canillo es feia el 16 d’octubre i la refira el 18 de novembre. Era essencialment fira de bestiar. El dia abans es recollia el bestiar que es volia menar a fira. Les egües i pollins encara eren a la muntanya, i les vaques i vedells a les bordes. De bon matí es baixava de les bordes i s’arribava a Canillo cap a les nou. El firal es situava al començament del carrer Perdut davant de les escoles; per aquest motiu, aquell dia no hi havia escola. Els pagesos portaven les cries del bestiar a vendre: rossam, pollins, mules i alguna vaca; pocs vedells perquè s’engreixaven abans de vendre’ls.

Els compradors pujaven d’Andorra, de l’altra ribera (Cametes, Fijat, Quim, etc...) i també de l’Alt Urgell i més avall (Carabina, Morreres, etc...). Les marxantes pujaven d’Anserall amb fruita i verdures: figues, pomes, tomàquets, pebrots, etc...

La fira de Canillo era la primera d’Andorra i la més important. Els firaires es quedaven tot el matí i a migdia anaven a dinar a la fonda o a casa d’algun parent.

Els nens tenien una estratègia per agafar alguna fruita. Posaven una punta al cap d’un bastó i quan la marxanta estava distreta, punxaven la fruita i s’escapaven.

A la tarda continuava la festa amb un ball i les noies que havien vingut de “vendemies” estrenaven la roba que s’havien comprat a Beziers (jerseis, vestits, etc...). Si els pagesos havien venut, se’n tornaven contents perquè amb aquells diners podien pagar el que compraven a fiar durant l’any. Al contrari, baixaven en d’altres fires a veure si tenien més sort: Andorra (27 d’octubre; de vegades tornaven amb un pam de neu cap a Canillo), Organyà (St. Andreu), Salàs, etc... Em recordo que el meu pare em portava d’Organyà, orellanes, TBO i algun llibret d’històries (a Andorra no hi havia cap llibreria), i torrons d’Agramunt. També algun hereu va fer sort i va trobar la seva muller a la fira de Salàs.

Les fires havien estat un esdeveniment molt important als països d’Europa, a França (Troyes, Poitiers, etc...). Allà es practicava molt el troc: el pagès cedia el seu producte a canvi d’un altre del comerciant de la vila (exemple: gallines o ous contra roba o eines de pagès).

Avui dia la fira de Canillo continua, però molt diferent. Els pagesos porten el bestiar per exposar-lo (a canvi reben subvencions de l’Honorable Comú). També hi ha venedors (escoles, particulars, etc.) i artesans: filadores, ferrers, cistellaires, etc... que ensenyen aquells oficis d’abans.

Desitjo que l’Honorable Comú de Canillo continuï aquesta tradició que porta molta gent, ensenya els valors tradicionals i els joves aprenen moltes coses del treball artesanal d’abans.