És molt difícil fer política sense dades. I no em refereixo a les d’intenció de vot. Parlo de la importància de conèixer amb detall la realitat per poder-hi incidir.
Aplaudeixo la bona voluntat del Govern d’impulsar un seguit de mesures urgents per millorar el problema de l’habitatge. Demostra que són conscients que és un tema que està al carrer i que afecta no només bona part dels que vivim al país, sinó també aquells que venen a treballar-hi uns mesos.
Ara bé. El primer problema que trobem és la manca d’informació sobre el més important. Com és el parc immobiliari del país? Quants pisos hi ha? De quines característiques? Quins estan destinats al lloguer? Quants estan buits? Estan concentrats en pocs o molts propietaris? Quants són dels bancs? Quina gestió se’n fa? Avui, ningú pot respondre amb certesa a totes aquestes preguntes. Per tant, cal impulsar d’una vegada el registre de la propietat. Ep! Si vols anar a l’arrel del problema, eh? Que si l’objectiu és un altre, amb el maquillatge en tenim prou.
Només amb la informació a la mà es podrà determinar per què hi ha pisos que no entren al mercat de lloguer, quins problemes tenen els arrendadors i quins els llogaters, i aleshores, analitzada amb detall, dissenyar una política pública d’habitatge, perquè si no recordo malament això de viure dignament sota un sostre és un dret fonamental.
I si cal, penalitzar els buits; i si convé, facilitar la rehabilitació dels pisos vells; i si toca, donar garanties als propietaris; i si fan falta, pisos socials, però sobretot sobretot, no permetre els abusos, com està passant.