“L’art no serveix per a res, però és per això que és tan important! La seva falta d’utilitat i de funció pràctica el fa imprescindible en la vida de l’ésser humà”.
Així s’expressava la setmana passada l’escultor Jaume Plensa en el discurs que l’investia com a doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La cerimònia d’investidura obre el cicle de cinc doctorats ‘honoris causa’ excepcionals que la UAB atorgarà al llarg d’aquest curs amb motiu del seu cinquantè aniversari.
La reivindicació de Plensa no és nova. El filòsof Italià Nuncio Ordine ja fa dies que denosta el que ell anomena l’“Homo Economicus”, i reivindica la necessitat de posar en el centre de la nostra vida tots aquells coneixements que no necessàriament estan vinculats al lucre i a l’utilitarisme.
El professor italià fa un crit d’alerta, ja que -segons ell- vivim un moment cabdal, un veritable punt d’inflexió en què tot el que ens mou sembla que hagi de generar un rèdit, on tot es pot comprar o vendre. Des d’aparells tecnològics, roba amb data de caducitat i sentiments, a consciències, drets i voluntats.
Mentrestant, la descapitalització de la cultura, amenaça de convertir les escoles en empreses i els alumnes en clients, tot seguint la lògica del benefici.
Plensa, Ordine, però també altres autors com Victor Hugo o Kant, han defensat al llarg de la història la necessitat d’invertir en coneixement, a tornar a gaudir de la bellesa -sense més objectiu que el gaudi- a anar una mica més enllà del que ens surt a compte.
Per tornar a ser homes i dones sàpiens, i mirar d’humanitzar el planeta.