He comentat molts cops que a Andorra hem de buscar un altre model de país, vendre altres coses que no siguin el tabac i l’alcohol ja que això s’està acabant o s’acabarà. Sempre he proposat vendre el més preciós que tenim que és la seguretat. Vendre d’alguna manera aquesta seguretat de la qual altres països desgraciadament no poden disposar. La seguretat es pot vendre de moltes maneres i no precisament en botigues. Ara però, tot de cop, m’adono que aquesta seguretat ja no és tanta, ja no és com abans... Vistes les darreres notícies amb vandalisme a parcs infantils, tallada de cables a estacions d’esquí, robatoris, contraban, baralles nocturnes i diürnes, queixes veïnals per sorolls i aldarulls, problemes circulatoris, accidents... Em fa pensar que aquesta suposada seguretat que teníem cada cop és més minsa i ja ens estem convertint en el mateix que altres països. Però també em fa pensar que encara no és massa tard i que podem tornar a recuperar la nostra preuada seguretat. I no es tracta de posar més policies (que ja hi són i fan molt correctament la seva feina), tampoc es tracta de posar més càmeres de vigilància (que trobo molt encertades en molts llocs), tampoc es tracta de sancionar a dojo... Es tracta tan sols de conscienciació i educació, per a tots nosaltres i també per als nostres turistes (que alguns venen molt mal acostumats). Es tracta de recuperar la calma i la confiança i de procurar que tothom pugui viure dignament a Andorra i treballar-hi també dignament. I d’oblidar les bajanades que es volen fer per atraure més i més turisme, que porta més i més delinqüents.