Diu que a València han hagut de tirar enrere la normativa que preparaven sobre cremació de cadàvers quan ha començat a córrer per les xarxes socials que, segons l’esborrany de treball, es volia prohibir que fossin incinerats els cossos amb obesitat mòrbida. La raó de la prohibició era la gran quantitat de combustible requerida per a la cremació, la qual, a més, “fregava els llindars” de contaminació permesos a la ciutat. Tot i admetre que els forns incineradors dels tanatoris poden arribar a ser, sobretot a les grans ciutats, una font de contaminació més important del que hom podria pensar en un principi, no deixa de sorprendre tant de zel en una qüestió com aquesta, relativament menor, mentre les solucions als grans problemes mediambientals es demoren any rere any. El darrer exemple és la decisió del govern espanyol de prohibir a partir del 2040 “la matriculació de turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes de diòxid de carboni”. Prohibir la matriculació vol dir que aquest tipus de vehicles encara podran circular una dècada més, i, d’altra banda, el projecte de “transició energètica” del govern no diu res del transport de persones i mercaderies, ni de la maquinària pesant, ni de les calefaccions de gasoil, per exemple. L’executiu espanyol qualificava les propostes d’“ambicioses”, malgrat que Noruega prohibirà no ja la matriculació sinó la venda de vehicles amb motor d’explosió el 2025, i a Dinamarca, Alemanya, Holanda i Irlanda volen fer el mateix el 2030. I encara ahir mateix el president Sánchez presumia que “cal ser valents” a l’hora de combatre el canvi climàtic. Quina barra!