Llegia articles aquesta setmana que deien que científics de la Universitat de Cambridge, després d’un exhaustiu estudi amb més de 671.000 persones, han conclòs que els homes tenen més predisposició a la sistematització i les dones a l’empatia. Els resultats han estat publicats en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. L’estudi científic en qüestió incloïa més de 35.000 persones autistes i dona suport a la teoria d’empatia-sistematització, que mostra que els autistes tenen traces masculines en aquestes dues dimensions. Molts hem llegit els famosos llibres Els homes són de Mart i les dones de Venus, de John Gray, o Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes, d’Allan i Barbara Pease, que evidencien aquestes diferències entre els sexes que provoquen sovint malentesos. L’estudi només ho referma. Els homes són més analítics i lineals mentre que les dones empatitzen millor, tenen més sensibilitat. Això no fa que vegem les coses de forma diferent, que llegim els senyals amb codis no coincidents i que prioritzem en funció de supòsits subjectius. Si bé sembla obvi que homes i dones són diferents no està de més recordar-ho, per entendre que no processem la informació igual i que no interpretem la mateixa sintonia perquè les notes que toquem tenen variables que provoquen els diferents instruments. Trobar un cop més el punt mitjà, la confluència perfecta, és difícil, però suma, i sumar és millor opció que dividir.