Diu Kundera que hi ha dues menes de persones: les que busquen diferenciar-se de la resta definint-se per oposició als altres, i les que defugen les etiquetes, mirant de ser únics. En els dos casos, acaben confonent-se amb l’entorn. Uns, perquè en cada nou qualificatiu s’allunyen dels oposats, per acostar-se més als semblants. En el segon cas –els que defugen l’etiqueta– perquè no es pronuncien, no es belluguen, no destaquen... i al final s’esborren entre la resta. Nosaltres –com a país– ens quedem a mig camí. Sabem que les coses, tal i com s’han fet fins ara, ja no funcionen, però el vertigen ens paralitza i perpetuem una manera de fer, nostrada i estranya, obcecant-nos en mantenir l’escalf d’un grial que va funcionar als seixanta del segle passat, però del qual no en queden més que les escorrialles. I aleshores, mirem de buscar respostes en veure carrers curulls de gent i caixes buides. I apareixen els que reclamen que les institucions els arrosseguin la gent fins la botiga, mentre, perplexos, no entenen perquè, un cop allà, no compren. I no compren perquè la gent ja no compra. No compra com abans. I no és només perquè no tenen diners. Que també. La gent ara no acumula coses, sinó que busca associar emocions al que adquireix. I no vol només una cosa diferent i especial. Vol que la compra el faci sentir diferent i especial. I vol un entorn que acompanyi, i servei, i especialització. I mentre alguns encara miren d’entendre què passa, altres van fent via, perquè ja fa temps que saben que les tisores, avui, ja no són allà on es van perdre l’últim cop, ni allà on hi ha més llum.