Veure el que no es veu, detectar els perifls psicològics que ens envolten, la subtilesa del maltractament oculta massa vegades casos que no surten a la llum. La lluita contra la violència de gènere és una lluita de tots i totes, i pot afectar homes i dones. A la nostra societat, però, encara hi ha massa arrelats costums i modes de viure fonamentats en la supremacia masculina. Si bé el maltractament físic és palpable ja que deixa evidències objectives, el psicològic és igual de destructiu i alhora invisible. Més encara si es tracta de l’anomenat Gaslight, nom que rememora el film de 1944 dirigit per George Cukor, amb Charles Boyer i Ingrid Bergman com a protagonistes. En aquesta thriller psicològic el marit manipula la seva dona fins a fer-li creure que imagina coses i que està embogint. Un maltractament difícil de veure fins i tot per la víctima que no és conscient de la situació que viu. Frases com “són invencions teves”, “estàs paranoica” o “ets una histèrica” que tant sovint sentim com a tòpics poden amagar un maltracte psicològic. En el fons minen l’autoestima i posen en dubte les pròpies conviccions subordinat-nos al pensament únic del subjecte domninant de la relació, que pot ocultar-se sota una aparença amable i educada. Ni fortes ni dèbils ni cultes o incultes, ni riques ni pobres, la violència de gènere pot arribar a tothom. No hi ha un estereotip de víctima ni un de botxí. Cal estar alerta amb els sensors ben connectats i denunciar qualsevol situació. Perquè no és un tema que puguem defugir, quan menys t’ho esperes pots tenir un maltractador al costat, camuflat en l’espessa boira de la jungla urbana.