Divendres només? I dissabte i diumenge, la setmana sencera i el que convingui. Ha arribat un punt que les campanyes comercials marquen el nostre dia a dia. Ni les estacions, ni la meteorologia, ni la feina. Som en tant que comprem. Existim per comprar –i si és compulsivament, millor–. Mediàticament parlant això és el que sembla aquest dies. El bombardeig de missatges –inputs, en diuen els professionals del tema– és de manera surrealista constant. Dies, caps de setmana i setmanes, ordinadors, electrodomèstics, equipament esportiu. Tot és susceptible de ser Black. Un xollo que no podem desaprofitar sota cap concepte perquè tot el sector comercial, des de les xarxes online multinacionals fins a les grans superfícies i cadenes (on i off line) ho fan en benefici del consumidor! Tant hi fa que les dades diguin, per exemple, que l’any passat només un 35% dels preus eren més barats (que un mes abans) i en canvi un 25% eren més alts (OCU Espanya 2017). Ni que casualment quan un busca articles sobre el Black Friday, a banda d’explicar al detall com va sorgir a la Filadèlfia dels anys cinquanta fins a esdevenir el monstre comercial que és avui, aquests estiguin directament patrocinats per una cadena de botigues que no té un pèl de ximple. O que s’hagin detectat estafes online a gran escala. Vista la invasió publicitària, és d’agrair que en aquestes latituds el Black Friday no aparegui, de moment, a les pàgines de successos com ja ha estat el cas al mercat britànic. Nadal és a girar de la cantonada. Esperem que l’esclat de llums que l’acompanya ens proporcioni una mica de senderi.