A dia d’avui trobar una plaça per aparcar el vehicle al carrer és gairebé impossible, pràcticament ja no en queden i les poques que quedaven ja les estan eliminant, ara mateix ho han fet al Prat de la Creu, poc abans es va fer al carrer Bonaventura Riberaygua, etc, etc, etc. Els comuns no volen cotxes als carrers, volen voreres més amples i que els vianants puguin moure’s a peu entre botiga i botiga. D’entrada, no em sembla gens malament, el problema és el preu dels aparcaments comunals i privats. A dia d’avui s’han convertit en un negoci molt rendible, els aparcaments. Poca despesa, poc manteniment (els privats encara menys) i preus abusius. Però és clar, en algun lloc hem de deixar el nostre vehicle. Encara recordo aquells temps en què aparcar el vehicle era gratuït. Surt molt a compte fer aparcaments en lloc d’habitatges i a l’aire lliure encara més. Les poques places que queden al carrer en totes les parròquies són d’estacionament limitat i costen un ull de la cara, es vol una rotació constant. Ara mateix el problema és en aquelles zones de nova construcció, on encara no s’ha habilitat la zona verda o blava, en carrers privats o en carrers o carreteres secundàries... Aquí podem trobar vehicles estacionats permanentment. Fins i tot podem apreciar com arriben els conductors al matí o a la nit amb un vehicle i el canvien per l’altre estacionat sense pagar. Aparcar el vehicle s’ha convertit en un autèntic problema o si més no en un escurabutxaques sense casino. No demanaré que em deixin aparcar en qualsevol lloc, caminar una mica també es bo si es pot fer, tant sols demano uns preus més raonables en els aparcaments comunals i privats.