No és la primera vegada que escric sobre com en l’exercici de la política es perverteixen les paraules, el seu concepte i, fins i tot, el seu significat. Llegia ahir un titular agradable a la vista, d'aquells que et conviden a somiar, a pensar que potser sí que hi ha remei i que per fi s’han adonat que no poden fer el que volen i que per això cal escoltar les propostes que venen dels ciutadans per solucionar els seus problemes. El somni es dilueix, però, quan del titular es passa a la lectura del contingut de la notícia.
“DA obre el seu programa electoral a la participació de la ciutadania”, titulava el Diari, i unes quantes línies després aquesta participació ciutadana quedava reduïda a dues reunions en les quals esperen la col·laboració de militants i simpatitzants per aportar propostes per al seu programa. D’això el secretari general dels taronges en diu “implicar-hi la ciutadania”.
La columna és curta i no puc desenvolupar tota l’argumentació sobre el concepte de participació ciutadana i les metodologies que s’empren per fer-la possible, no cal inventar res, tot està escrit. Però és clar que amb dues reunions amb taules de treball en les quals hi participaran militants i simpatitzants del partit, els conceptes d’obertura i de participació queden bastant allunyats de la realitat. Això sí, DA ja haurà aconseguit el titular que volia i, per tant, molts que ni tan sols s’hauran llegit la notícia s’empassaran que els Demòcrates han fet un programa electoral amb participació ciutadana. El que deia, la perversió en política.