La concentració de protesta (o manifestació, ho poden anomenar com vulguin) del dia 17 passat ha fet bastant mal al Govern dels millors. Per dir-ho d’una altra manera, els ha posat bastant nerviosos. Estaven molt exultants per reunir un miler de persones en la presentació del seu candidat a cap de Govern, però una trobada de més d’un miler de persones pocs dies després en contra els ha tocat molt. Els ha posat nerviosos perquè no es tractava d’una concentració de funcionaris exclusivament, d’una concentració d’assalariats, de pensionistes, de partits polítics... sinó de persones en general que no estan precisament contentes. No es tractava d’una manifestació per reclamar millores en la funció pública, en els contractes d’arrendament, en les pensions, en el nivell de vida... sinó de tot plegat i moltes coses més. Hi ha molta gent que a l’hora de votar ho oblida pràcticament tot, molta gent que vota per noms i no per ideologies, molta gent que vota el contrari del que no votaria mai, molta gent que paga favors, molta gent que castiga amb el seu vot... I aquesta vegada el vot de càstig, si la gent no oblida tot el que ha passat els darrers anys, fa una mica de por als que anaven de sobrats. El problema és que tal com estan fent els pactes i les possibles llistes a l’oposició o a les oposicions, tampoc ajuda gaire a millorar les coses. Però el que sí que va aconseguir la concentració a l’avinguda Meritxell, enfront del passatge Biscairet, de l’altre dia, va ser posar nerviosos els que ara manen i que hagin de filar prim d’ara endavant, cosa que ja han començat a fer, per exemple amb cursets de comunicació accelerats.