En aquest punt de l’any tanquem un full, n’obrim un altre i és un bon moment per mirar enrere i aprendre del passat per encarar el futur. De reflexionar si ho estem fent bé, de desplegar les veles del nostre vaixell i aprofitar els nous vents per avançar en la direcció correcta, sense l’embruix dels cants de sirenes. De veure els avantatges i inconvenients de les noves tecnologies que tant condicionen el nostre entorn, dels moviments socials de protesta de tot tipus que aixequen la veu, dels canvis vertiginosos en què estem immersos. Hauríem de preguntar-nos quin és el motiu de l’increment dels extremismes, de la crisi de valors, que es qüestionin els models d’estats en la seva forma actual, del consumisme desfermat, i de la demanda de llibertats i la repressió, que encara existeix en aquest segle. No és gratuït que en molts països el vot de protesta demana un canvi, encara que sigui a través de pseudopartits que defensen l’exclusió, la divisió i el racisme. Apostem per més justícia social, més recursos per als desafavorits, més diàleg, comprensió i empatia. Evolucionem per trencar els murs, abolir prejudicis, acostar posicionaments i diluir les diferències. Els discursos populistes, fàcils i àvids d’odi, creixen en un sector oprimit i abatut. Combatre’ls només depèn del que els posem a l’altre costat de la balança, de donar equilibri, oportunitats i esperança a aquesta societat. De trencar les cadenes pesades que arrosseguen per deixar obrir les ales perquè puguin començar a volar.