Les xarxes socials veuen aquests dies com s’incrementa el seu nombre d’usuaris i l’ús que en fan els polítics i els seus ajudants. Han descobert, alguns fa temps que ho saben, que més enllà d’un lloc on fer-se visibles, és un trampolí a la ciutadania, una manera de fer arribar un missatge proper i de tenir fil directe amb el ciutadà coneixent quines són les seves preocupacions i permetent-los tenir un contacte personalitzat. Una manera d’estar a prop dels més joves i alhora d’entrar en contacte amb el que interessa a la gent. També són, però, un aparador on s’exposen a elogis, es busquen likes i es publiquen crítiques i insults. De fet una arma de doble fulla que s’ha de saber utilitzar si no volem que es torni en contra nostra. Per aquest motiu veureu que aquí a Andorra, on alguns polítics encara es resistien a ser-hi, els candidats ho estan explotant al màxim. Tots tenen comptes a les xarxes i els que no en tenien els acaben d’obrir. Està clar que la manera de fer política canvia i la de fer passar els missatges també. Els programes electorals ja no es desgranen als mítings o als cafès dels porta a porta, sinó que es debaten a les xarxes. Els candidats han trobat, alguns fins i tot creat, un perfil polític diferenciat del personal, una nova via per fer passar el seu missatge íntegre. Per tant preparem-nos per la intensificació de la presència dels polítics a les nostres xarxes socials, en positiu és enriquidor, del que no ha de servir és de vehicle anònim per vessar demagògia i difamacions infundades cap a la resta.