A punt de concloure la segona legislatura, el nostre Govern dels millors s’ha tret de la màniga unes mesures socials urgents per millorar el poder adquisitiu de les classes mitjanes. A quatre mesos vista de les properes eleccions no em diran que no semblen mesures electoralistes, encara que això em sembli totalment vàlid, tot s’hi val per guanyar. De totes maneres, aquestes propostes del Govern em semblen totalment ridícules, absurdes, insuficients, tardanes, mancades d’estudi i fins i tot insultants. El fet de limitar l’augment dels lloguers el 2019, renovables per a un any amb l’increment de l’IPC, tret d’acord entre ambdues parts, és com demanar que tothom faci contractes nous al preu que vulgui i si no estàs content ja pots canviar de pis. L’increment del salari mínim de 1.017 a 1.050 euros el trobo ridícul per molt que copiem del país veí, on tampoc ho fan tot gaire bé. Actualitzar les pensions mínimes és quelcom que ja hauria d’anar sol, sense mesures especials, però demanar 25 anys de cotització és excessiu, a banda que l’increment és fins i tot com caritat. L’augment del salari dels treballadors inferior al salari mitjà (2.000 euros) en funció de l’IPC calculat entre el 0,7% i el 0,8% em sembla una altra mesura de regal d’any nou, sobretot tenint en compte aquest nou recàlcul de l’IPC, que rondava l’1,70 % i pujant... Jo no veig enlloc que el mes de desembre m’hagin reduït el preu de res en un 1%. A no ser que tinguin en compte les rebaixes i el Black Friday... En definitiva, si aquestes són les mesures que ha trobat el Govern per guanyar les properes eleccions, el meu vot no l’ha aconseguit.