Amb prou feines t’has recuperat de l’ensurt de les darreres anàlisis, amb el colesterol i els triglicèrids pels núvols després de la gimcana pantagruèlica del Nadal, i ja t’has d’enfrontar a l’escudella de Sant Antoni: la primera prova de foc per als teus ingenus propòsits de baixar de pes i dur una alimentació més saludable d’ara endavant. I no et pots fer l’andorrà, perquè és un d’aquells costums que fan país; una tradició que es vol arrelar en segles ancians, quan, davant les catàstrofes que comportava la misèria, els vots de poble encomanaven al santoral els remeis contra fams i malalties. I encara que ara vivim temps ben diferents, cal continuar encenent les fogueres ben d’hora per fer bullir les cassoles i preparar un àpat hipercalòric faci o no faci fred, que amb això del canvi climàtic tampoc no és qüestió ara de ser primmirats amb el que marca el termòmetre. Si ja gairebé ens hem acostumat a celebrar la castanyada en màniga curta, quin problema hi ha de convertir la setmana dels barbuts en la setmana dels hipsters i transformar un costum ancestral en un dels happenings més cool de tota la serralada pirinenca? Admetem-ho, no són els costums els que passen de moda; som nosaltres els que tard o d’hora ens quedem ancorats en una determinada època mentre la resta del món segueix girant i les velles tradicions es van acomodant a les noves formes del present, amb totes les concessions que calguin per continuar vigents al calendari. Ara bé, el dia que a algú se li acudeixi cuinar una escudella light, llavors sí que li podrem aixecar acta de defunció i inventar-nos un nou costum, aprovat i beneït pel col·legi de dietistes.