Ho explica molt bé el mestre Pere Cavero quan li demanes la seva visió sobre la institució dels quarts al segle XXI, i ho refermen els consellers d’una i altra institució quan en el seu dia a dia es troben amb la necessitat de superar els conflictes d'interessos i de competències amb el comú pel bé del poble. El mal és endèmic, almenys des del 1993, perquè més enllà del reconeixement que fa la Constitució de les administracions menors locals com són els quarts i els veïnats, no hi ha una legislació posterior que els empari, sinó que es regulen pels usos i costums, per les pràctiques seculars que responen a necessitats bàsiques i urgents del moment. El valor de la institució és, doncs, històric i el debat que en aquests moments s’està fent a Ordino és, en certa manera, recurrent. Perquè tot i que ara aflori de nou de forma pública (ja ho va fer a l’època del consolat de Dolsa amb un intent –frustrat– de proposar al Consell General perquè omplís el buit legal que deixava oberta la Carta Magna) el debat sobre la utilitat dels quarts és constant en les relacions entre aquests i el comú. I en la deliberació són moltes les preguntes que s’han de posar damunt la taula i que han de trobar resposta, amb una àmplia participació, inclusiva i lleial, sense partir de cap apriorisme, sinó de realitats constatades i compartides. El debat, tot i ser recurrent, és necessari i sobretot és vital perquè de l’aclariment del paper dels quarts, del contingut que els donem i de les seves relacions amb les altres institucions en sortirà beneficiada, sens dubte, la gestió del bé comú.