L’altre dia em va caure a les mans (que no de les mans!) el segon volum dels Retalls d’història que fan els nostres estimats Jordi Planellas i Oliver Vergés, i que edita la urgellenca editorial Salòria. La intenció és combinar el rigor amb l’amenitat, en una col·lecció adreçada a la canalla. És allò que en deien “instruir tot divertint” que postulava el gran poeta Horaci. El primer volum el van dedicar a la història interminable de la catedral de la Seu, i aquest segon tracta el pas del general Anníbal (amb els seus trenta-set elefants de combat) per la Cerdanya –i, de retruc, per aquestes valls, un episodi prou conegut de la segona guerra púnica. De fet, l’historiador Polibi passa per ser el primer que esmenta els protoandorrans, camuflats sota el nom dels andosinoi. No cal dir que el text és excel·lent i els dibuixos estan a l’alçada del que ens té acostumats el nostre ninotaire nacional. No sé si l’esforç que fan –ells i el Marcel·lí, l’editor– serà prou recompensat pel favor del respectable públic, perquè ja se sap que avui és més fàcil que entri un camell per l’ull d’una agulla que no pas que es vengui un llibre. Però són iniciatives com aquestes les que marquen la diferència entre un producte fàcil i adotzenat, com els que podem trobar fets en sèrie aquí i a la Xina, i una publicació de categoria i amb arrels (aquestes arrels que, ai, se’ns estan assecant). No seria gens difícil exportar la idea, perquè d’històries interessants –i que, de pas, ens serveixen per entendre moltes coses de l’Andorra d’avui– en tenim per donar i per vendre (o per regalar).