Va ser una de les imatges més difoses del dimarts a la nit: un avi assegut en un banc d’un vagó de metro, agafant amb força la nansa de la maleta que té al davant (una maleta petita, de les que et deixen dur amb tu quan puges a l’avió); té la mirada fixa al davant i un gest malhumorat, o, si més no, tan poc amigable que deixa clar que no vol tenir cap relació, ni que sigui casual, amb ningú dels que l’envolten. Podria ser, per exemple, la cara de qualsevol persona que hagués hagut de matinar molt per anar a l’aeroport, o d’algú que torna a casa cansat després d’un viatge de feina. Res destacable, en resum, si no fos perquè aquell home gran era Joan Gaspart, expresident del Barça, que algú va enregistrar amb el mòbil al metro de Madrid cap al vespre. Es veu que Gaspart havia aterrat a Barajas per assistir ahir a Fitur, i es va trobar amb els taxistes en vaga i sense cap altre mitjà de transport que el metro per arribar al centre de la ciutat. Quan un periodista li va demanar per la peripècia que havia viscut, Gaspart, com a home de món que és, va contestar que “tampoc no és tan terrible anar en metro”, i tot seguit, quan li va demanar el parer sobre la vaga dels taxistes, la resposta va ser: “Penso que tenen raó en el fons però que s’equivoquen en la forma”, que és una manera educada de dir que ja m’està bé que facin vaga sempre que no em toquin la pera. Si fa no fa, el que diria la majoria de nosaltres en una situació semblant (com ara, quan tallen la carretera de la Seu per protestar per ves a saber quins romanços). Fins que som nosaltres els afectats i aleshores ens toca fotre’ns perquè ningú no vol que li toquem la pera, és clar.