Arriba, per fi, una cosa que s’assembla a l’hivern del temps dels padrins. Neva i quan neva l’esperit del poble andorrà es reviscola. Sí, és inconvenient, el caos circulatori està garantit, però un cop ha passat, tot arriba a la normalitat (que serà relativa, com són totes les normalitats). Amb el que ha caigut i el que es preveu que caurà tenim la temporada mig assegurada, i això és un alleujament per a moltíssims conciutadans, que veuen com s’allunya momentàniament el fantasma de la sequera blanca. I n’hem d’estar prou contents. Al mateix temps que cau la neu i passen els dies, els partits escalfen motors. Falta menys del que sembla per a les eleccions, i tothom calcula els seus moviments, estudia els dels adversaris, fa càbales, reuneix experts, elabora llistes i prepara programes. Seria molt interessant poder viure des de dins com s’ho van fent. Per a qualsevol que tingui un mínim interès per la cosa pública, participar en qualitat d’observador del que es cou a les cuines dels partits segur que seria un exercici apassionant. El ball dels spin doctors, assessors de tota mena, publicistes, redactors de continguts, caps de premsa, ha de ser vertiginós hores d’ara, i més que ho serà a mesura que passin els dies. Agrairíem que part d’aquest esforç es tradueixi en programes ben fets, que siguin sincers, sense refregits de les eleccions passades ni vaguetats d’aquelles que queden bé a tot arreu, que estiguin ben escrits –bé, amb el fet que s’entenguin n’hi ha prou–, que continguin idees positives, realitzables i intel·ligents, a l’altura del repte monumental del futur. Si pot ser, eh?