“Això no està pagat.” El jove que ho diu (sabatilles d’esport més adequades per a l’estiu i mitjons prims per sota del turmell) l’han enviat de Lleida (“a Lleida mai no neva així!”) amb una furgoneta tan mal calçada com ell per anar per la neu. L’endemà, al Diari, el cap de Mobilitat, Jaume Bonell, recorda que “som un país de neu” i, per tant, “la ciutadania ha d’entendre que ha d’estar preparada fins al final de la temporada”. Segre avall també és un país de neu, si més no fins arribar a la plana, i cada cop que hi neva amb ganes el trànsit frega el caos, als carrers costa mantenir la verticalitat i s’han de suspendre alguns serveis per no complicar encara més les coses. Si fa no fa com a Andorra, però sense l’afegit de les cues que es formen quan tanquen les pistes d’esquí. Bonell anunciava la intenció d’endurir les sancions als vehicles que no duguin l’equipament necessari per circular amb neu, que és un advertiment recurrent des de fa anys, sense que fins ara hagi tingut gaire efecte. Potser serà més eficaç trobar la manera d’obrir carrils de servei quan es preveuen grans nevades, però tampoc no és segur que funcioni, tal com està dissenyada la xarxa viària del país. Al capdavall, el principal problema a banda i banda de la frontera és que vivim del que ens ve de fora, i fer girar cua tothom que no porta l’equipament necessari pot esdevenir una publicitat negativa difícil de contrarestar, sobretot ara que tot es difon a través de Twitter i WhatsApp. Però també és cert que alguna solució s’haurà de provar, ni que sigui provisionalment, fins que l’escalfament del planeta faci desaparèixer la neu de les valls del Pirineu.