“El conte de la serventa” és una distòpia escrita per la canadenca Margaret Atwood, publicada originalment l'any 1985. La novel·la explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari en què la majoria de la població ha esdevingut estèril, i on algunes dones són esclavitzades per a engendrar els nous ciutadans. Una de les reflexions més impactants no fa pas referència a les tortures, a l’esclavatge ni a la deshumanització de la dona en favor d’un suposat bé suprem com és que els caps d’aquesta nova societat puguin perpetuar la seva estirp; el més impactant és veure com les societats podem arribar a determinats punts d’involució i sadisme sense que ningú reaccioni a temps. No estem tan lluny de la distòpia. Fins i tot persones que s’autoanomenen progressistes titllen de moralistes les queixes de les dones que rebutgem que se’ns consideri un portabebè aliè. I tot plegat perquè obliden que el desig de ser pare o mare és això, un desig, i no un dret. Viure en una societat profundament capitalista ens pot fer creure que tot té un preu, fins i tot els bebès. I que emparats sota l’autocomplaent màscara de l’altruisme el que fan aquests pares i mares -del costi el que costi- és -en la gran majoria de casos- una forma d’aprofitar-se sense escrúpols de la necessitat d’aquestes dones, que si calgués també es vendrien un ro-nyó per no desemparar els seus. No tot es compra. Començant per la bona consciència. De pastilles d’autoengany en trobareu a carretades al final del passadís, allà on diu “vull ser mare” -o pare-, i tot s’hi val per aconseguir-ho.