Aquesta setmana, Mans Unides ens ofereix una nova oportunitat per reflexionar al voltant de l’accés a l’educació i la igualtat d’oportunitats. En el marc de la campanya anual de recollida de fons, dijous, a les set de la tarda, als cinemes Illa Carlemany, es projectarà i es parlarà del documental Camino a la escuela de Pascal Plisson. Quatre reportatges entrelligats que narren les vicissituds de tres nens i una nena per arribar a l’escola i poder accedir, així, a una formació reglada. Una pel·lícula que parla de les dificultats per accedir a l’escola en diferents indrets del món, especialment als països en vies de desenvolupament, però, i sobretot, de la doble discriminació que aquestes situacions comporten per als infants amb diversitat funcional i per a les nenes, en particular. Després de veure la pel·lícula, el més impactant no és comprovar que hi ha nens i nenes que han de posar la vida en risc per arribar a l’escola. Personalment, el que més em toca, és veure el contrast entre l’actitud dels infants que saben que l’educació és l’únic camí per tirar endavant i la força amb què s’hi arrapen i, de l’altra, la desídia dels nostres i la sobreprotecció parental, mirant de treure qualsevol pedreta del camí. Em corprèn veure com alguns nens es juguen la vida per aprendre, mentre, altres, han après que, si es deixen els deures a classe, no han de patir, que ja s’encarregaran els pares de demanar-los als altres pares del WhatsApp, com si els deures fossin cosa de família. De vegades no sé qui ho tindrà més pelut per sobreviure. Reflexions a compartir plegats, dijous, a les set.