Quan llegeixin aquestes línies ja sabrem els candidats i qui ha entrat definitivament a les llistes electorals. De totes maneres no entenc gaire aquesta ansietat de tota la premsa en fer ballar noms de possibles candidats abans que s’anunciïn oficialment. Ja sé que a vegades resulta complicat omplir tantes pàgines amb notícies, però aquesta fal·lera per omplir les caselles electorals abans d’hora la trobo nefasta. Evidentment, ningú sol dir: “Jo seré candidat” tret d’excepcions. Qui fa córrer doncs els noms i per què? Els periodistes treballen per costum a cop de telèfon, trucant a aquells que se’n van sovint de la llengua i a aquells que tenen interès a anar-se’n de la llengua, que solen ser aquells que pretenen cremar noms i fins i tot moltes vegades inventant candidats (a veure què diran...). El cert és que aquestes notícies abans que es comuniquin oficialment els noms dels candidats no serveixen de gran cosa que no sigui descartar, cremar o sondejar. A vegades, però, resulta fins i tot divertit. Al final tan sols interessa el número 1 de cada llista i s’acaben omplint com es pot, sense tenir en compte que el número 2 de la territorial també entra i que els suplents poden entrar (en el cas de guanyar, és clar). Aleshores passa el que passa amb els consellers muts. Haurien de ser tots més curosos amb el ball de noms per no perjudicar abans de les llistes oficials i també haurien de ser tots més curosos en la confecció d’aquestes llistes, suplents inclosos, per no perjudicar també després. Que tinguin tots una bona campanya i filin prim a l’hora de votar.