En plena precampanya electoral DA anuncia que crearà un servei perquè les dones avortin a l’estranger. Què vol dir això? Un servei adscrit al ministeri d’Afers Socials integrat per un metge, un psicòleg, un treballador social i un jurista. Tot això per guanyar vots?, no haver de votar una llei d’avortament?, no canviar la Constitució?, no despatxar el bisbe? Tot s’hi val per guanyar algun vot? Trobo aquesta proposta d’una hipocresia enorme, descomunal... Davant d’un tema que pot ser cabdal en campanya electoral, DA opta per la covardia, per la hipocresia i per no mullar-se el cul. És una posició molt similar a la que va optar terceravia per evitar parlar de Naturlandia. El que ens pot fer mal val més no tocar-ho... Unes eleccions s’han de guanyar amb valentia, amb propostes, amb solucions, sigui quina sigui la idea, mai amb hipocresia. Quan els electors dipositin la seva papereta haurien de pensar si el que volen és hipocresia i que no es parli d’allò que no es vol parlar perquè faria perdre vots o sinceritat. Amb aquesta hipocresia errònia penso que DA en lloc de guanyar algun vot en perdrà més d’un. Cadascú hauria de parlar i dir clarament quines són les seves idees i que l’elector decideixi el que vol. Evitar els dilemes no és fer campanya electoral, és fugir d’haver de donar alguna explicació. Tanta por ens fa quedar-nos sense bisbe? A mi, cap ni una. Què ens aporta realment el Coprincipat? Hauríem de valorar-ho a consciència. No podríem ser una república? També es podria valorar.
En tot cas, més valentia i menys hipocresia.