“Les dades són valuoses perquè diuen moltíssim de nosaltres i som votants potencials, compradors potencials i peticionaris de serveis de transport, salut, educació i crèdit potencials. El món gira al voltant de les nostres necessitats. Com millor et conegui a tu, més capaç serè de vendre’t el que crec que necessites, encara que tu no creguis necessitar-ho de moment, i de negar-te el que demanes”. La cita no surt de Missió Impossible, o de Matrix; és de Paloma Llaneza, advocada experta en protecció de dades i consultora de ciberseguretat, etc. I es refereix, com no podia ser d’altra manera, a l’alegria i inconsciència amb què estem connectats a Twitter, Facebook, WhatsApp i altres xarxes. Malgrat haver-la llegit i rellegit amb atenció –amb la resta d’idees que desenvolupava en l’entrevista (El País, Tecnología, 4/03/19)– no era ni de bon tros el fragment més cridaner o més esfereïdor. El primer impuls que vaig sentir feta la lectura, va ser tancar els comptes que tinc. Fet i fet, fa un parell d’anys, en un moment de lucidesa mental transitòria, vaig fulminar el de Facebook. Però la carn és dèbil, l’esperit curiós i ara com ara segueixo enganxat; dubtant a fer el pas. Hi ha res pitjor que jo em dic per consolar-me pensant en l’amic que s’ha posat ell i casa seva en mans d’Alexa i que, a més, ho paga tot amb plàstic. Ai las, el titllo d’inconscient per quedar-me tranquil. Un miratge, t’ho miris per on t’ho miris, perquè d’inconscient ho soc tant jo com ell; mentre continuï esfullant la margarida sense tirar pel dret. Per cert l’hi hauré d’enviar un whats per dir-li que l’he usat de boc expiatori... sense èxit!