PROJECTE D’IMPOSAR UNA TAXA TURÍSTICA : La promoció turística exigeix cada cop més mitjans, la qual cosa provoca per tant més despeses. En aquest sentit, és important que el nostre país hagi pres consciència de la importància que té el turisme, ja que representa, pel cap baix, més del 80% de la nostra activitat, ja sigui a través del turisme de compres, del de l’esquí, del de muntanya, o bé del de cultura, ciclisme... Vist l’impacte que té el turisme sobre el nostre país, ens sembla bé que es vulgui aplicar una taxa turística, com també s’està aplicant a molts indrets. Cal, però, que sigui poc elevada, i diferent en funció de la categoria de l’establiment que l’aplica i, potser, no imposable per als infants de menys de 14 anys per exemple. D’altra banda, també necessitem que des del ministeri de Turisme, i des de la taula de turisme, es tingui un màxim de cura perquè la despesa sigui el més idònia possible. I, en aquest sentit, pensem que no solament cal gastar en publicitat i en promoció, sinó que cal incidir també de forma important, en inversions perquè, portes endins, la nostra Andorra sigui més atractiva, més humana, més encisadora, més acollidora... Hem de tenir present que el turista que ens visita necessita facilitats a l’hora de triar, d’aparcar, de desplaçar-se i que, alhora, busca experiències, i sensacions, que converteixin la seva visita en quelcom d’entranyable. SOBRE EL DRET A DECIDIR: Des de fa uns mesos s’està plantejant amb vehemència la problemàtica sobre la no-llibertat que impera a Andorra pel que fa al dret a l’avortament. Diversos ciutadans han opinat sobre aquest tema en concret, alguns civils, alguns polítics. També hi ha hagut diverses manifestacions per part d’alguns col·lectius. El tema és important i si a més opinem, com és el cas, sent tots els que signem aquest escrit del sexe masculí, estem obligats a ser més respectuosos encara amb les nostres declaracions. Tots els que signem aquest article som favorables al dret a decidir de les dones i, més encara, si parlem de casos de violació, malformació, perill per a la mare... I en aquest sentit ens han indignat certes declaracions contràries que s’han publicat, que ens han semblat fora de lloc. Com es pot argumentar que no pot avortar una dona que ha sigut, per exemple, víctima d’una violació, o bé prohibir aquest avortament a una dona en gestació, quan les proves mèdiques pertinents evidencien que l’infant tindrà mancances físiques o mentals severes? Ara bé, dit això, i dit de forma contundent, hem de tenir present la peculiaritat del nostre país, amb un copríncep episcopal. No podem, ara com ara, dir que volem l’avortament i punt. Hem de tenir present que això pot representar el final del nostre país com a coprincipat. Andorra ha anat superant els segles amb aquesta estructura politicoinstitucional. El dret a decidir en l’avortament és important, perdó, és molt important. Però també és molt important per a molts com nosaltres el manteniment del coprincipat. Tots sabem que hi ha hagut casos delicats i que els ciutadans han trobat la solució. Pensem que el nou Consell General i el nou Govern hauran de plantejar aquest debat amb seriositat, amb fermesa, però també amb seny. Cal buscar una solució amb la participació de tots els partits polítics, i d’algun col·lectiu implicat també. Però aquesta participació haurà de ser responsable, ja que en aquest cas, sortir al carrer amb la “bandera de sí al dret a decidir” sense puntualitzar el que representa i sense exposar a la ciutadania el que pot implicar per a les nostres institucions seria d’una total irresponsabilitat. Segurament, algun partit polític pretengui utilitzar aquest tema durant la imminent campanya política. Demanem que, si es fa, sigui amb seny i responsabilitat. El contrari seria deplorable. ELS ACORDS AMB LA UNIÓ EUROPEA: Sabem, de forma fefaent, que les comissions de treball de la Unió Europea obliguen els seus participants, mentre es van desenvolupant i van avançant a un compromís de confidencialitat, que, al nostre entendre, la Unió Europea porta a límits exagerats. I en aquest sentit pensem que els ciutadans haurien de ser sempre sabedors dels nous acords, abans de la seva signatura. Aquest important detall no s’ha comunicat mai a la ciutadania i hauria estat bé fer-ho. D’altra banda, també considerem que el govern ha portat massa lluny aquest “compromís de confidencialitat”. Caldrà que el nou govern tingui cura d’informar els ciutadans del full de ruta. Ens van semblar bé les declaracions d’un dels candidats a cap de govern en el sentit d’anar progressant en les converses amb Europa, però a poc a poc. Hem de pactar sense complexos, amb fermesa, amb seriositat, i sobre tot amb molt de seny. Declarar que hem de parar totalment els contactes i les reunions amb Europa és no ser conscients de la nostra dimensió real, de la nostra petitesa. Siguem realistes i conseqüents, sabedors de quines són les nostres limitacions, com a Petit Estat que som. Articles en preparació per “Plataforma de reflexió IV”per als mesos de maig o juny : Sanitat i jubilació Finances de l’Estat