Estic cansat, per no dir fart, del judici inacabable del procés que ha esdevingut una patètica escenificació de l’estat de l’Estat espanyol -valgui la redundància- i de la Catalunya del peix al cove, més pujolista que el Papa; i ja n’hi ha prou de jocs de llaços que ja no lliguen res, fora de les cadires d’un grapat d’estomacs agraïts. Estic fart de les bajanades que deixa anar Pablo Casado, flamant líder del PP, cada vegada que obre la boca i tant l’hi fot de que parli. No en diu ni mitja que tingui cap mena de sentit -deixant de banda els seus incondicionals, si és que en té- Sense oblidar l’altre gran paladí feixista del moment Alejandro Abascal, que té els bemolls de demanar que els “españoles de bien” puguin tenir armes a casa per defensar-se... i “Viva España”. Estic fart que em prenguin el pèl amb Veneçuela, que no amaga res més que interessos comercials de les grans potències -llegeixi’s USA-i els seus aliats, com ha succeït amb tants i tants altres “conflictes” bèl·lics. Tot i això no he perdut el sentit de l’humor i aquesta mateixa setmana m’he fet un fart de riure quan he llegit que la Unió Europea, ha tornat a posat una multa de 1.490 milions a Google, aquesta vegada per abusar de la seva posició de domini en el mercat de la publicitat a internet (algú recorda com va acabar l’anterior?). Encara m’estic recuperant de l’atac de riure! Sort n’hi ha d’aquest moments de distensió per fer més suportable la realitat que ens envolta. Sense anar més lluny, ahir va començar la campanya electoral a ca nostra. Una campanya que de ben segur ens ha de deixar moments per a la posteritat. A cadascú decidir en quin calaix els guarda!