Durant una campanya electoral és un dels moments en què l’exercici del periodisme corre més risc i, sense que a vegades els propis professionals se n’adonin, passi a ser una eina més al servei de la propaganda dels partits. Els esforços que els professionals de casa nostra hi dediquen perquè això no passi o passi el menys possible és titànic. Perquè som petits, perquè tots ens coneixem i perquè darrere de cada notícia sempre hi ha interessos, i la nostra professió es veu molt sovint qüestionada. Ja n’hem tingut algun exemple des que va començar la cursa electoral, abans fins i tot de l’inici oficial. Reclamar el paper del periodisme en campanya electoral i demanar que es pugui treballar amb total llibertat sembla obvi en un país democràticament sa, on el paper dels mitjans és important, alhora que delicat, perquè els ciutadans estiguin en condicions de poder fer una selecció i poder contrastar-la amb les pròpies campanyes dels partits a través de les seves plataformes de comunicació. Per això també és sa que, més enllà del relat de l’activitat dels candidats en el dia a dia, els nostres mitjans ens estiguin oferint peces periodístiques d’anàlisi (sobre els programes electorals, per exemple) i debats temàtics. Com també és molt agrair aquells articles que ens expliquen alguna cosa més que les propostes, com poden ser els que podem llegir aquest mateix mitjà del company Miquel Vigo donant la seva visió sobre els debats a ATV o les contracròniques de l’Yvan Lara. Són d’obligada lectura, perquè entren en una dimensió diferent, no controlada pel discurs partidista, amb visió crítica i esmolades en l’escriptura.