El proper 7 d’abril estem cridats a les urnes un total de 27.278 andorrans i andorranes amb dret de vot. Aproximadament una tercera part de la gent que vivim al país. Si a això li sumem el fet que la participació dels darrers comicis va ser del 65,62%- i que no sembla, precisament, que hagi de pujar -; que els vots es repartiran entre set candidatures i que les especificitats del nostre sistema electoral- que molt bé amb el territori però no tant amb la proporcionalitat- ens trobarem, amb un govern poc representatiu de la ciutadania, en termes democràtics. Ja fa quatre anys, Antoni Martí assolia la majoria absoluta amb 5.448 vots, sobre una població de prop de 70 mil persones. Òbviament no en qüestiono la legitimitat. És el nostre sistema, l’hem acceptat i la gent vota el que vol i el que pot. Alguns després d’informar-se abastament, altres per simpatia personal, els de més enllà per animadversió personal i els despistats, seguint el ramat o a la contra. Amb tot això, el que vull dir, és que els que tenim dret de vot, tenim una doble responsabilitat. Perquè al final, ens agradi o no, qui legislarà els propers anys, ho farà per a tothom. Tingui o no dret de vot, sigui gran o petit, o passi poc o molt de la política. En segon lloc, una responsabilitat afegida per qui guanyi. Perquè el proper cap de govern, serà el cap de govern de tothom, i vist el panorama, encara que obtingués una majoria còmoda, en el fons, no deixa de ser una part molt petita del país qui li ha donat la confiança de governar. Consens i diàleg haurien de ser les pedres angulars dels propers quatre anys.