Anar actualment de candidat en alguna llista electoral, encara que sigui de suplent, s’ha convertit en una mica perillós. Periodistes i no periodistes investiguen el passat i el present (per sort no poden fer-ho amb el futur) de tots els candidats i alguna cosa troben de tant en tant. Tot seguit, es publica en qualsevol mitjà digital i ja està liada. La manera d’efectuar aquesta investigació és molt senzilla, es posa el nom de la persona al cercador del BOPA i tot seguit surt a la dreta del cercador tot el seu historial. Judicis, embargaments, sancions, expedients, taxes impagades, etcètera. Tot apareix encara que faci molts anys que va succeir o encara que posteriorment s’hagi solucionat el problema. És legítim? Sí, el BOPA és una publicació pública. És lleig? Moltes vegades, sí. És oportú? Doncs penso que també, ja que a l’hora de posar un candidat s’hauria d’estudiar una mica el seu historial. Serveix d’alguna cosa? Crec que no, ja que tot s’oblida passats un parell de dies i sobretot passades les eleccions. El que trobo molt estrany és que la justícia, els comuns, la CASS, els batlles, els saigs... molts cops no troben aquestes persones, publiquen el seu nom al BOPA i es queden tant amples. En canvi, els encarregats de fer les llistes electorals troben tothom. Anar de candidat en una llista no deixa de ser una cosa estranya: ja que de vegades és forçat, és desitjat, no ho és, és obligat, no se’n vol saber res, es moren de ganes per entrar-hi, han d’entrar per compromís, interessa, no interessa... En fi, hi ha de tot. En aquestes eleccions, però, he vist molts noms nous i desconeguts per a mi i això no deixa de ser un bon símptoma.