Marc institucional de l'acord Andorra-UE

Benvolguts, a UPA –Units pel Progrés d’Andorra–, en la qüestió de l’encaix amb la Unió Europea apostem per la transparència i ens volem desmarcar del secretisme que ha caracteritzat l’actuació de Demòcrates (DA).

La nostra formació política és ben diferent, som transparents i volem fer pedagogia perquè estem segurs que tota la ciutadania, els actors socials i econòmics han d’estar informats de l’evolució de les negociacions amb la Unió Europea. Tots hem d’estar ben informats per poder decidir cap a on volem anar i saber quines són les repercussions en tots els nivells en una qüestió tan transcendental per al futur del nostre país.

Per aquesta raó volem posar sobre la taula i explicar detalladament un extrem de gran importància sobre que Andorra s’hauria de mantenir ferma i inflexible i sobre el qual no podem fer concessions gratuïtes i innecessàries a la UE com és el capítol relatiu al control jurisdiccional del tractat.

En aquest tema la UE hauria plantejat l’exclusivitat de la competència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el control de la legalitat de totes les decisions de la Comissió Europea que concerneixin l’aplicació del tractat i dels seus protocols.

En efecte, en la proposta que la UE fa a Andorra s’exclou completament en tots els supòsits la negociació diplomàtica, el procediment d’arbitratge i l’arranjament pacífic de controvèrsies. Aquesta proposta inflexible de la UE es troba en frontal contraposició amb el que precisament defensa i aconsella l’Organització de Nacions Unides (ONU) que s’emprà d’apostar per la mediació i per la negociació diplomàtica en la resolució de conflictes.

Per tot això, a Units pel Progrés d’Andorra (UPA) volem que es doni un paper molt més preeminent a la negociació diplomàtica en el si del comitè o consell d’associació, per això la nostra candidatura defensa que les decisions s’adoptin sempre per unanimitat i consens entre totes les parts contractants.

En aquest sentit s’hauria d’agafar per bo l’exemple dels tractats d’associació de Turquia (2005) i Ucraïna (2014), en els quals només es preveu el recurs al Tribunal de Justícia de la UE per part del comitè o consell d’associació quan sorgeixi un conflicte referent a la solució de diferències sobre aproximació legislativa. En tots els altres casos, els tractats d’associació de la UE amb Turquia i Ucraïna preveuen que el conflicte serà resolt per la via de la negociació diplomàtica.

Ensems en el text que proposa la UE relatiu al marc institucional hi ha una greu mancança que tindria una clara afectació a l’aplicació del tractat, com és que enlloc es preveu quin és l’òrgan competent de l’acord que ha de decidir si realment s’ha produït o no, per part d’Andorra, un incompliment d’una sentència del Tribunal de Justícia de la UE.

És per això que la nostra formació política afirma que el Govern de Demòcrates (DA) ha fet concessions a la UE que no tenen precedents en altres tractats d’associació de països tercers amb la UE, i que posen en greu perill el control del nostre país de les seves decisions i de la nostra sobirania.

També creiem que caldria preveure un òrgan de representació parlamentària, anomenat comitè parlamentari mixt, tal com preveu el Tractat de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) signat l’any 1992 entre la UE i Àustria, Finlàndia, Islàndia i Noruega. Aquest comitè parlamentari mixt hauria d’estar compost, d’una banda, per membres del Parlament Europeu i, de l’altra, per membres dels parlaments nacionals, és a dir, en el nostre cas per membres del Consell General.

Concloent, en la negociació que fins ara ha pilotat el Govern de Demòcrates (DA) del tractat d’associació, en el tema del marc institucional i del control jurisdiccional han badat, i no han demostrat cap capacitat negociadora que destaqui per la defensa de la sobirania d’Andorra, sinó més aviat tot el contrari: una incomprensible i poc responsable submissió als criteris que ens venen imposats per la UE.