Creat:

Actualitzat:

A les set ja soc a casa. Em preparo un gintònic poc carregat: és diumenge a la tarda i (gairebé) tot és permès. Ja no he de sortir més. He aconseguit arribar a mitja tarda amb el telèfon amb la bateria raonablement plena, l’ordinador és a punt, amb les pestanyes a punt per anar saltant d’emissora en emissora, amb RTVA en primer pla. Algun dia s’haurà de fer un reconeixement a la feinada dels periodistes de tots els mitjans, que s’han multiplicat per informar, amb una professionalitat, una dignitat i un savoir-faire que hauria de ser l’enveja de grans empreses dels veïns. No sé què passarà, però el que s’hagi de saber vull saber-ho a l’instant, en el precís moment que se sàpiga. En un tres i no res s’ha creat un grup de WhatsApp entre els que hem fet una porra i hi ha aquella picoreta de la incertesa. L’hauré encertada? Comencen a ploure els primers resultats. Oh, encara és massa aviat, tot pot canviar, però es marca tendència. Hi haurà una nit d’infart a Ordino, diuen. A Escaldes, també. Taquicàrdia. Els comentaristes fan malabarismes per dir coses amb substància sobre una pluja de dades que encara són etèries. A les seus dels partits, en aquesta hora primera, tot són cares de circumstàncies, paraules tòpiques i bons propòsits. El prodigi de la democràcia s’està produint un cop més i demà les anàlisis seran sobre dades reals i no es faran sobre desideràtums ni projeccions. Qui sap si, els propers minuts, hi haurà repliques polítiques del terratrèmol de dimecres. Les vuit i deu. Envio l’article, que és com un missatge en una ampolla. Que sigui el que Déu (i sobretot la ciutadania) vulgui, mentre sigui a fi de bé.

tracking