A poc a poc deixarem la política, ho dic seriosament… però es mereix abans un comentari el resultat electoral, sobretot els dubtes que obre aquest nou hemicicle sense majories absolutes i en el qual han quedat a fora tres formacions. Dues, UPA i AS, era previsible, no poden sortir partits del no-res i pretendre que el poble entengui i voti el projecte. La política vol també de tradicions, estructura de partits i sobretot ideologia clara i concisa. Dit això, DA pot optar per un pacte a dos o a tres i amb una coalició que formi part del Govern o buscant acords puntuals en cada votació, aquesta darrera perillosa si no es volen anticipades. Qualsevol aliança tindrà els seus costos per a uns i altres. Qui ho té més fàcil és el PS, que té clar que serà el principal partit a l’oposició en espera de l’alternança i ni es planteja acords. En canvi, terceravia, que té el feu a Sant Julià, i Liberals hauran de mesurar molt bé el preu dels suports i les contrapartides que comporten. Els liberals han quedat com els germans petits de la coalició d’Acord, a l’ombra del PS i amb el risc de perdre terreny davant una formació, terceravia, amb un públic objectiu molt similar al seu. Les dues formacions es canibalitzen. Els de terceravia, a més, podrien trobar en aquest escenari pactista una oportunitat per recuperar el comú de Sant Julià i dissoldre la tocada coalició Lauredia en Comú. Per últim, els Demòcrates necessiten estabilitat, fiabilitat d’uns socis que no poden ser només com preveien Ciutadans Compromesos, tot i que poden formar part del tripartit. Tot plegat, un puzle amb les peces remenades, un tauler encetat amb moltes estratègies que s’entrellacen i interessos que s’entrecreuen.