Cartes al director

Aquest matí, he acompanyat la meva filla per a una intervenció a l’hospital de dia. La nostra sorpresa ha estat veure que en lloc d’una habitació ampla amb un llit còmode, l’espai havia estat partit per la meitat amb una mampara poc discreta i, a cada costat, hi havia un sofà força incòmode destinat al(s) pacient(s). Dit d’una altra manera, havíem de compartir habitació amb una altra pacient i la seva família abans i després de la intervenció. En cap cas, aquest article d’opinió va dirigit a les persones que han compartit espai amb nosaltres, ja que hem tingut la sort de trobar unes persones educades i discretes i, en realitat, sorpreses com nosaltres per la situació. La meva crítica va dirigida envers aquest tipus de política destinada, imagino -ja que cap de les infermeres ha sabut o volgut dir-nos que així era- a reduir costos. Si alguna cosa tenia el nostre hospital a envejar respecte als hospitals dels països veïns era, sense cap mena de dubte, el poder disposar d’una habitació individual que garantia la tranquil·litat i discreció absoluta per als pacients. M’agradaria saber si aquest tipus de mesures serveixen realment per a reduir costos i, si és el cas, de quina quantitat de diners estem parlant. Si la quantitat estalviada amb aquests tipus de mesures és substancial seré la primera a callar. En el cas contrari, si el sistema sanitari és deficitari i és evident que cal fer quelcom, no hi haurien altres opcions? Sense pretendre ser experta en la matèria, em demano si no existeixen mesures més eficients, com campanyes de conscienciació destinades a reduir visites innecessàries a urgències o la reducció dels salaris d’alguns assessors. En tot cas, el que els puc dir és que ho he viscut com un retrocés en l’atenció sanitària del país amb la qual fins ara no havia tingut mai cap queixa.