La Confederació Empresarial Andorrana pretén impulsar una taxa turística per finançar una promoció de caire particular. De entrada, no em sembla malament una taxa turística, ja sigui de 20 cèntims o d’un euro, però la finalitat d’aquesta taxa ha de ser sempre amb un altre tipus d’ús que no sigui de cap interès particular o privat, sinó públic com, per exemple, protegir el medi ambient, com es fa a molts països. Penso que la CEA s’ha passat tres pobles amb aquest intent de beneficiar-se d’impostos o taxes per a fins particulars. No crec en la CEA, ni en la PIME, ni en l’EFA... Penso que es mouen més per interessos particulars que no pas generals. Fins i tot la Unió Hotelera, que ja va sortir de la CEA per discrepàncies amb la quota d’afiliats, va marxar de la Confederació. Ni ells creuen en la Marca Andorra ni creuen en la taxa turística ni en la forma de gestionar la iniciativa. Els objectius de la CEA han de ser, tal com diu la seva pàgina web, integració, comunicació i creixement tant d’afiliats com d’empreses individuals. No per muntar xiringuitos amb taxes de 20 cèntims o quotes que van dels 220 euros als 1.640. Penso que la Marca Andorra seria un xiringuito pagat pels turistes perquè uns quants poguessin sortir de tant en tant a la tele. Tal com diuen els estatuts de la CEA: “es constitueix com a entitat independent, de naturalesa privada i sense ànim de lucre”, la Marca Andorra es convertiria en lucre i això els turistes no ho han de pagar. També proclama en els seus estatuts “el caràcter totalment apolític” i una taxa turística és un tema del tot polític.